Gia il temps da bronz existeva ina culegna a Pleif. Igl emprem edifeci ecclesiastic cumprovau sa vegnir dataus digl onn 800 a Pleif. Entgins onns pli tard vegn la Lumnezia numnada l'emprema gada egl Urbari carolingic dils beins imperials cun ils nums Legunitia, Leunizze e Leunicia.
A partir dil 14. tschentaner coloniseschan ils Gualsers igl emprem la val laterala Peil, silsuenter la Val s. Pieder neu da la Valrein e sur il Cuolm Val. Val s. Pieder era populau da Romontschs gia il 11./12. tschentaner. Il pass dil Cuolm Val era ina colligiaziun d'impurtonza regiunala denter il Rein Anteriur ed il Rein Posteriur, p.ex. per igl export da muvel glarunes sco prolungaziun dil Veptga (pass da Pigniu) entochen la secunda mesadad dil 19. tschentaner.
Ils onns 1350 auda la castellania dalla Lumnezia sco feudum als nobels de Belmont. 1352 victorisescha il barun de Belmont encunter il cont de Werdenberg-Sargans a Sogn Carli al pei dil Pez Mundaun. Tenor detga duein las Lumnezianas haver decidiu la battaglia a Porclas. Per engraziament duei esser vegniu concediu allas femnas il dretg da prender plaz da vart dretga ella baselgia da Pleif. 1395 seligian ils Lumnezians cun la ligia da pasch a Glion, cugl intent da restabilir la segirtad sillas vias, possibilitar il commerci e traffic liber e garantir il dretg dil sempel burgheis cumin avon dertgira. 1424 vegn quella ligia reaffirmada ed amplificada a Trun sut igl ischi legendar, numnada da cheu naven la Ligia Grischa. La Lumnezia romontscha ei suenter 1424 ina suletta vischnaunca da dertgira, representada ella ligia cun duas vuschs, Val s. Pieder sco vischnaunca autonoma ei representada cun ina vusch. 1538 secumpra la Lumnezia libra digl uestgiu da Cuera. 1581 – 1629 sederasan epidemias dalla pestillenza en Lumnezia. 1770 – 1772 regia la fomaz, silsuenter vegn introduciu la cultura da truffels. 1799 piarda la davosa reserva militara (landsturm) dalla Surselva ina battaglia encunter las truppas franzosas a Tumein. Circa 70 Lumnezians e Gualsers vegnan sturni.
Da 1800 entochen l’emprema uiara mundiala serendan affons ella vegliadegna da 8 - 15 onns dalla Lumnezia e da Val s. Pieder baul la primavera sin in viadi da plirs gis a pei el Schuob per luvrar en menaschis purils. Il november tuornan els puspei a casa. Igl onn 1849 lavuran 356 affons dalla Lumnezia e da Val s. Pieder el Schuob.
1851 vegn il Grischun partgius en districts e cumins. Il cumin dalla Lumnezia cumpeglia las duas dertgiras Lumnezia e Val S. Pieder. Sin basa dalla brev dils 23 da settember 1524 dallas Treis Ligias havevan 48 dertgiras funcziunau el Grischun. La totalitad dallas dertgiras era l’autoritad suprema dalla republica. Mintgina haveva ina ni duas vuschs tenor la grondezia. La dertgira Lumnezia cumpigliava ils vischinadis da Camuns, Cumbels (Cumbel), Duvin, Furth (Uors), Igels (Degen), Lumbrein, Morissen, Neukirch (Surcuolm), Oberkastels (Surcasti), Peiden, St. Martin, Tersnaus, Vigens (Vignogn), Villa (Vella) e Vrin. Ils vischinadis eran pia subsecziuns dallas dertgiras ed eran principalmein cuminonzas ch’utilisavan il terren public, ils uauls, las pastiras e las alps.
Il 1840 ha in grond barschament tuccau igl areal da Cadorcat a Vella. Otg casas cun 15 habitaziuns e sis clavaus ha igl incendi destruiu.
Il 1867 vegn aviert in biro da posta a Vella, 1870 in biro da telegrafia. 1886/87 baghegia il cantun la via nova da Valgronda – Vrin. Igl onn 1887 vegn introducida a Vella la scola reala lumneziana cun duas classas. Igl emprem onn da scola ein sis mattatschas e 15 buobs vegni recepi ella scola reala.
1909 vegn mess en funcziun igl emprem telefon a Vella. 1918 vegn la cassa da malsauns Lumnezia I fundada. Las vischnauncas dalla Lumnezia sura ein purtadras dalla cassa. Tredisch onns pli tard fundeschan las vischnauncas dalla Lumnezia sut ensemen cun Val s. Pieder la cassa da malsauns Lumnezia II. 1918 decidan ils representants dallas vischnauncas lumnezianas d'introducir la glisch electrica ellas vischnauncas denter Cumbel e Vignogn. 1922 vegn construida in’ovra electrica a Vella, suenter che l'Ovra Electrica Sursilvana (E.W.B.O.) veva refusau da baghegiar ina lingia da provediment ella Lumnezia. Per saver retrer aua da stizzar en cass da barschaments vegn fatg ina colligiaziun vid la lingia da pressiun dall'ovra electrica, demai ch'in project digl onn 1919 per in provediment general d'aua sa buca vegnir realisaus. Suenter che l'ovra electrica vegn serrada el decuors dils onns trenta, maunca il sulet indrez da stizzar ella vischnaunca.
1930 vegnan las empremas maschinas da segar duvradas, ei dat ils emprems radios a Vella, Lumbrein e Val s. Pieder. 1943 conceda il cussegl federal in credit da 1,5 milliuns francs per drenaschas e rempars sin territori dallas vischnauncas en Lumnezia dado.
1949/50 vegn construida ina nova casa da scola cun ina sala da far gimnastica a Sutvitg. 1963 vegn construius igl emprem runal da skis en Lumnezia, "Plaunca Biala" a Vella. 1967 arva la fabrica da ponn Trun in menaschi da producziun a Vella. Quel vegn denton serraus nov onns pli tard. 1970 pren la societad "Sutgèras Lumnezia SA" a Vella en funcziun las sutgèras da Vella – Triel e da Triel - Platetg. Igl onn 1977 surpren la societad "Crap Sogn Gion SA" da Laax quellas, e venda ellas pli tard alla societad "Bergbahnen Piz Mundaun AG". 1972 introducescha il vischinadi da Vella il dretg da votar per las femnas en fatgs communals. 1973 approbescha la radunonza communala l’emprema planisaziun locala. 1977 vegn decidiu da menar atras ina meglieraziun generala da funs. 1978 metta il vischinadi da Vella en funcziun ina serenera, che vegn renovada ed engrondida 14 onns pli tard. Da 1994 - 1997 vegnan baghegiadas ina nova casa da scola e halla plurivalenta a Sutvitg. Da 2010 – 2012 baghegia la fundaziun "da casa val lumnezia" ina nova casa da vegls e da tgira a Davos Cuort.
Cun la meglieraziun generala da funs ei vegnida scaffida ina infrastructura, che lubescha da cultivar il funs pli economicamein. La mecanisaziun ha lubiu da cultivar bia pli grondas surfatschas. Ina reit da vias da funs da bunamein 18 km colligia il terren agricol ed era parts dils uauls. El decuors dils davos decennis ein restai mo quater menaschis agricols da gudogn principal ed entgins menaschis pigns da gudogn accessoric. In bienton dil funs a Vella vegn schaus a tscheins a menaschis d’ordeifer. A Vella dat ei buca in’alp da vaccas. L’alp da stiarls vegn cargada cun biestga dils purs da Vella e da quels d’ordeifer, oravontut da Cumbel.
Cura ch’igl emprem runal da skis ei vegnius aviarts a Vella ha entschiet in svilup turistic, ch’ei vegnius acceleraus suenter che las sutgèras da Vella – Triel – Platetg ein idas en funcziun. La construcziun da hotels, ina gronda surbaghegiada cun habitadis da vacanzas e biaras autras casas da vacanzas han transformau considerablamein la structura tradiziunala dil vitg da purs naven dil 1980. Il vischinadi ha investau grondas summas per l’avertura dil terren da baghegiar. Il territori surbaghegiau ei carschius ad in crescher. Denton ei era vegniu baghegiau numerusas casas per indigens. Il vischinadi ha mess a disposiziun terren per cundiziuns favoreivlas per possibilitar la realisaziun da talas casas. Igl onn 2009 ha ella aviert ina nova zona da baghegiar per indigens a Bual ed ha a disposiziun ulteriuras reservas da terren per quei intent. Finamira dalla planisaziun locala ei in svilup constant dil turissem ed el medem mument da mantener bunas cundiziuns da viver per ils domiciliai sco era da scaffir bunas premissas per che las interpresas sappien subsister cun success. Aschia san vegnir promovidas plazzas da lavur. La via per in bien svilup turistic ei d’intensivar la collaboraziun ella regiun Lumnezia – Sursaissa – Mundaun e per part sur quella regiun ora.
18avel – 13avel tschentaner a. C. temps da bronz tumpriv e medieval
Culegna da Crestaulta a Surin / Lumbrein. Ils habitonts vivan en emprema lingia dall’agricultura.
13avel – 8avel tschentaner a. C. temps da bronz tardiv
Culegna a Pleif / Vella.
Immigraziun da pievels venezians-illirics ell’Engiadina ed ellas vals dil Rein.
9avel – 5avel tschentaner a. C. temps da fier
Scuvretga da fastitgs dil temps da fier a Surcasti (Sogn Luregn), Vella e Val. Probablamein gia traffic sur il pass da Cuolm Val (2'504 m.s.m.) denter Val s. Pieder e Valrein e sur il pass dil Tumegl denter Val e la Stussavgia.
15 a. C.
Truppas romanas sut il commando da Drusus e Tiberius, ils figliasters d'Augustus, conquistan las Alps. La Lumnezia daventa part dalla provinzia romana Rezia. Las influenzas dils Romans sin las valladas periferas ein mudestas. Per la romanisaziun ha la cristianisaziun giugau ina rulla impurtonta. Perdetgas dil temps roman ein otg muneidas da Maximilianus Herculius (285 – 310), oz el Museum Retic a Cuera, ch’ein vegnidas anfladas sin territori da Vella.
6avel / 7avel tschentaner
Cristianisazuin dalla Lumnezia. A Pleif vegn construiu l'emprema baselgia ella Lumnezia. Igl emprem edifeci ecclesiastic cumprovau sa vegnir dataus digl onn 800. La baselgia da Pleif vegn menziunada l'emprema gada egl Urbari dils beins imperials ella Rezia sco "ecclesia plebeia ad S. Vincentium".
533 – 548
La Rezia vegn suttamessa al reginavel dils Francs. La provinzia dalla Rezia vegn reducida e senumna “Rezia curiensis”. La Rezia sedrezza politicamein, economicamein e culturalmein enviers il nord.
806
Carl il Grond sparta la Rezia en dus contadis, la Rezia aulta e la Rezia bassa.
circa 840
La Lumnezia vegn numnada l'emprema gada egl Urbari carolingic dils beins imperials cun ils nums Legunitia, Leunizze e Leunicia. En quel vegn indicau Vella, sco era il bein imperial dil benefezi da s. Vintschegn, ch’ei numnaus tenor la baselgia da vallada. Il bein roial, che cunteneva era vegnas, veva in Herikerius ad emprest feudal. Il feudum (possess feudal) dalla baselgia cun dieschma ord l’entira val possedeva il presbiteri dil liug numnaus Constantinus.
916
La Lumnezia, che auda al Comitat dalla Rezia aulta, vegn incorporada sco part d’ina centena (district administrativ) al ducadi dall'Almagna.
9avel – 13avel tschentaner
La baselgia parochiala s. Vintschegn, che vala el 9. tschentaner sco bein imperial, va en proprietad dils Guelfs. 934/35 va ella ord maun digl uestg Cundrau derivonts da quella famiglia vi en la facultad dil capetel catedral da Constanza. Igl onn 1204 auda ella tier la facultad separada e sut il patronat dil prevost dalla catedrala da Constanza. Il 9. tschentaner considereschan ils imperaturs las baselgias buca sco objects da caracter ecclesiastic, mobein sco possess dil proprietari dil funs. Els dattan buca mo beins, dretgs publics e privilegis, mobein era baselgias en feudum als vasals - sco veseivel egl Urbari dils beins imperials. Igl uestg ha buca in privilegi sin edifecis sacrals, mobein ei sulettamein in denter plirs, che sa entrar ina relaziun feudala. El decuors dil temps tschessa l’influenza digl imperatur en Rezia. Ils vasals prendan la caschun dad usurpar il possess imperial, cunzun suenter la mort dad Otto de Buchhorn igl onn 1089, che representava sco cont dalla Rezia superiura directamein igl imperatur. Aschia ei il possess imperial sepatitschaus els mauns da differents nobels locals.
14avel tschentaner
A partir dil 14. tschentaner coloniseschan ils Gualsers igl emprem la val laterala Peil, silsuenter la Val s. Pieder neu da la Valrein e sur il Cuolm Val. Val s. Pieder era populada da Romontschs gia el 11./12. tschentaner. Il pass dil Cuolm Val era ina colligiaziun d'impurtonza regiunala denter il Rein Anteriur ed il Rein Posteriur, p.ex. per igl export da muvel glarunes sco prolungaziun dil Veptga (pass da Pigniu). Entochen la secunda mesadad dil 19. tschentaner era il Cuolm Val la colligiaziun principala per il provediment dalla Val s. Pieder cun vin e sal e per igl export da muvel allas fieras ell'Italia dil nord. L'avertura dil stradun Glion-Val (1879) ha sminuiu l'impurtonza dil pass sur il Cuolm Val.
1345
En ina brev papala d'indulgenza (perdun) dils 4 da schaner 1345 per la baselgia da Pleif vegnan bunamein tuttas baselgias lumnezianas numnadas sco part dalla baselgia da Pleif, cun excepziun dalla baselgia da Nossadunna a Degen/Fraissen e la baselgia parochiala da Val, ch’eran daventadas pleivs independentas e vevan il dretg d’haver in agen plevon e da satrar ses parochians en in agen santeri.
circa 1350
La castellania dalla Lumnezia auda sco feudum als nobels de Belmont.
1352
Carplina denter Ulrich de Belmont ed il duca de Werdenberg-Sargans. Victoria dil barun de Belmont a Sogn Carli al pei dil Pez Mundaun. Tenor detga duein las Lumnezianas haver decidiu la battaglia a Porclas. Per engraziament duei esser vegniu concediu allas femnas il dretg da prender plaz da vart dretga ella baselgia da Pleif.
1371
Il davos descendent masculin dils baruns de Belmont miera. Sia sora Adelheid de Belmont, ch’era maridada en emprema letg cun Heinrich de Razén, arta siu possess. Entochen la mort da quella igl onn 1390 exerciteschan ils signurs de Lumerins (Lumbrein) ils dretgs d’ugau. Igl uestg da Cuera emprova da recuperar il signeradi dils de Belmont sco possess feudal episcopal.
1390
Casper de Sax arta ils beins dils de Belmont ella Lumnezia, sco era a Flem ed ella Foppa. Quel era maridaus cun Elisabeth de Razén, la feglia da Heinrich de Razén e d'Adelheid de Belmont. Igl uestg da Cuera fa valer dretgs en Surselva, ei reussescha denton buca ad el da realisar sias intenziuns. Las dispetas denter ils nobels incitescha ils Lumnezians da vuler sedeliberar da tuts dretgs feudals e da pretender libertad ed independenza.
1395
Ils Lumnezians seligian sco eguals ensemen cun ils conts da Sax-Mesauc cun la ligia da pasch a Glion. Quella ligia ei predecessura dalla Ligia Grischa, numnada oriundamein la Ligia Sura. Emprem derschader daventa Johann da Lumbrein. La Ligia Sura ei seformada tras l’uniun da 21 cumins dallas valladas dil Rein Anteriur e dil Rein Posteriur. Igl avat dalla claustra da Mustér, Johannes da Glion sco iniziant principal, il barun Ulrich II de Razén ed il barun Albert de Sax-Mesauc, ein s'uni ils 14-2-1395 a Glion, ensemen cun deputai dils cumins, en ina ligia perpetna. Essend lur signeradis situai surtut en Surselva, ei quella ligia vegnida numnada Part Sura. A quella ein s’associai tschun gis pli tard il cont Johann de Werdenberg-Sargans cun ils Libers sur igl uaul da Flem. Cun la ligia a Glion vulev'ins restabilir la segirezza sillas vias, possibilitar il commerci e traffic liber e garantir il dretg digl um cumin avon dertgira. Las cunvegnas per segirar la pasch publica cumpigliavan puniziuns severas encunter assassinats, mazzaments, enguladetschs ed incendis. Ils 4-4-1399 ei secolligiada alla Ligia Sura il signuradi da Crap s. Bargazi, suttamess al cont da Werdenberg-Heiligenberg, cun sia glieud da Trin e Termin ed il dazi a La Punt/Rehanau. Quella ligia, che cumpigliava ussa l'entira Val dil Rein Anteriur, ha concludiu ils 24-5-1400 in patg cun il Glaruna per garantir als marcadonts da muvel ed als commerciants glarunes la segirezza sillas vias da pass viers il sid (Veptga, Cuolm Val, Lucmagn).
1424
Ils 16-3-1424 vegn la Ligia Sura reaffirmada, approfundada ed amplificada a Trun sut igl ischi legendar, ed ella vegn numnada da cheu naven la Ligia Grischa. Ultra dils treis signurs feudals principals vevan ussa a Trun era las vischnauncas ed ils Libers ina representanza pli ferma. La Val dil Rein Anteriur, la Muntogna-Tusaun, la Val Schons e la Valrein ein vegnidas integradas cumpleinamein. La Lumnezia romontscha ei suenter 1424 ina suletta vischnaunca da dertgira, representada ella ligia cun duas vuschs, Val sco vischnaunca autonoma ei representada cun ina vusch.
1457
Lescha da dosta dils Romontschs lumnezians encunter imigrants, specialmein encunter ils Gualsers mo era quels dalla Val dil Blegn.
1483
Johann Peter de Sax-Mesauc venda ils beins dils baruns de Sax en Lumnezia (signeradi de Belmont) ed a Castrisch, ensemem cun las quater dertgiras da Glion, Lumnezia, Flem e Val, per 4'000 florins agl uestg da Cuera Ortlieb von Brandis.
1499
Ils Lumnezians prendan part dalla battaglia dalla Tgalaveina.
1524 / 1526
Els Artechels da Glion vegn reglau la relaziun denter la pussonza ecclesiastica e statala, sco era las relaziuns economicas, il dretg statal e privat. L'intenziun principala ei da limitar la pussonza digl uestg, che ha aunc adina en numerusas vischnauncas giudizialas la suveranitad statala ed il dretg d'installar ugaus episcopals cun cumpetenzas giudizialas absolutas. Sco successur dils conts de Sax incassava igl uestg duas tiarzas dallas multas da dertgira. Ils Artechels da Glion han fatg fin cun quels privilegis. Da niev duevan las vischnauncas eleger sezzas lur autoritads, che han obteniu il dretg d’incassar las multas.
1526
Duin sesparta da Pleif e vegn reformaus.
1538
La Lumnezia secumpra libra digl uestg da Cuera. Martin de Cabalzar, anteriur ugau episcopal, daventa emprem mistral.
1581 – 1629
Epidemias dalla pestillenza (1581, 1585, 1587, 1602, 1628/29). Construcziun dalla caplutta S. Roc a Vella (1587, consecraziun 1592) e S. Roc a Lumbrein (1628/29), ch'ein dedicadas als sogns dalla pestillenza.
1659
Uorden da dertgira lumneziana en lungatg romontsch (Fuorma da menar il dretg suenter il criminal de la reschiun sco ei se meina enten il nies comin da Lomneza).
1661
Il cantor dil dom Ulrich de Mont da Vella vegn nominaus uestg da Cuera.
1666
Construcziun dil casti de Mont a Vella.
1674 – 1705
Temps da fluriziun dalla literatura romontscha dalla Lumnezia.
1712 / 1737
Fundaziun dil Benefeci da Rumein per la claustra da Mustér.
1722
Emprema producziun dalla Passiun da Lumbrein. Ulteriuras suondan 1742, 1782, 1822, 1842, 1862 e 1882.
1770 – 1772
Famina, silsuenter vegn introduciu la cultura da truffels.
1794
Ina rebelliun grischuna encunter corrupziun ed abus politics ed economics ed encunter la regenza dils aristocrats dallas Treis Ligias pren l'entschatta a Degen e Morissen. Igl onn precedent veva ei dau ina schliata raccolta. L’Austria veva relaschau in scamond da schar importar ils Grischuns il graun ch’era necessaris muort la gronda munconza. Ein consequenza ein ils prezis pil nutriment dalla populaziun veritablamein explodi. Ils 11 da fevrer 1794 ei in diember da purs da Morissen e Degen cumparius avon la dertgira ch’era serimnada a Vella. Els vulevan plaid e fatg, pertgei ch’ei detti aschi pauc graun, pertgei che quel ed il sal seigien aschi cars, e pertgei che la cassa dallas Treis Ligias seigi vita. Igl ei reussiu ad els ch’ei vegni clamau cumin pils 17 da fevrer 1794. Leu eisi vegniu presentau ina gliesta cun 18 puncts per sclarir lur pretensiuns en connex cun la pitgira economica. La miserabla administraziun dalla tiara vegn criticada ed ei vegn fatg proposta co meglierar la situaziun. La malcuntentientscha ei sederasada pigl entir Grischun entuorn. La consequenza ei stada ina dieta extraordinaria dallas Treis Ligias e la dertgira nauscha a Cuera. Ils conclus dalla dieta constituenta dils stans ha il caracter revolutiunari dil temps, denton eisi buca reussiu da midar da rudien il sistem politic dallas Treis Ligias. Paucs onns pli tard ein las midadas vegnidas dictadas da Napoleon Bonaparte. La Valtlina ei vegnida annectada 1797 dalla Republica Cisalpina, il Grischun ei daventaus in cantun dalla Republica Helvetica (contract da pasch da Lunèville denter la Frontscha e l’Austria 1801, acta da mediaziun 1803).
1799
La davosa reserva militara (Landsturm) dalla Surselva piarda ina battaglia encunter las truppas franzosas a Tumein. Circa 70 Lumnezians e Gualsers vegnan sturni.
1800 entochen emprema uiara mundiala
Til dils Schuobs. Affons da 8 - 15 onns dalla Lumnezia e da Val serendan baul la primavera el Schuob per luvrar tier ils ils purs. Il november tuornan els a casa. Igl onn 1849 lavuran 356 affons dalla Lumnezia e da Val el Schuob.
1801 / 1802
Pader Plazi a Spescha, administratur dil Benefeci da Rumein dalla claustra da Mustér da 1801 - 1803, ei igl emprem che va sil Pez Aul e sil Pez Terri, Gia 1789 ha el contonschiu sco emprem igl Adula.
1840
Incendi ella vischnaunca da Vella. Ils 20/21 da fenadur 1840 brischan 8 casas cun 15 habitaziuns e 6 clavaus egl areal Cadorcat.
1841
Avertura d'ina filiala cantunala dalla posta a Glion, che survescha era la Lumnezia. Empremas postas ella Lumnezia 1853 a Cumbel e 1867 a Vella, 1871 a Vignogn, Vrin e Lumbrein, 1887 a Vattiz. Filialas privatas existevan gia avon en Lumnezia.
Secunda mesadad dil 19avel tschentaner
Emmigraziun, specialmein ell'America ed en Frontscha.“Igl onn dils biars” 1854, ha in fetg grond diember da Sursilvans bandunau lur val, 150 da quels ein s’embarcai sil bastiment franzos “St. Paul” per traversar igl Atlantic enviers New York. La situaziun economica dil Grischun ei pigiurada naven digl onn 1882, cura che la lingia da viafier tras il tunnel dil Gottard ei vegnida aviarta, cunquei ch’il Grischun ha piars ina gronda part dil transit da traffic ed aschia ina fontauna impurtonta d’entradas.
1850
Dumbraziun federala dil pievel. La vischnaunca da Vella dumbra gest 229 persunas. Lescha federala davart quels senza patria. La naturalisaziun sfurzada ed ils cuosts per l’assistenza dils paupers engrevegian enzacontas vischnauncas dil cumin Lumnezia cun gronds buordis finanzials.
1851
Tras la lescha davart la partiziun dil cantun Grischun en districts e cumins, che sebasa sin la constituziun cantunala dils 12 da november 1814, e che vegn messa en vigur igl 1. d’avrel 1851, vegn ei formau 14 districts, 39 cumins e 227 vischnauncas. Il cumin dalla Lumnezia cumpeglia dapi lu las duas dertgiras d’avon, la Lumnezia e Val S. Pieder, cun 16 vischnauncas. La funcziun dils novs cumins vegn restrenschida sin l’autoritad giudiziala, ferton ch’ils vischinadis, che fagevan part dallas dertgiras, fuorman las novas vischnauncas. Sin basa dalla brev dils 23 da settember 1524 dallas Treis Ligias havan 48 dertgiras funcziunau el Grischun. La totalitad dallas dertgiras era l’autoritad suprema dalla republica. Mintgina haveva ina ni duas vuschs tenor la grondezia. La dertgira Lumnezia cumpigliava ils vischinadis da Camuns, Cumbels (Cumbel), Duvin, Furth (Uors), Igels (Degen), Lumbrein, Morissen, Neukirch (Surcuolm), Oberkastels (Surcasti), Peiden, St. Martin, Tersnaus, Vigens (Vignogn), Villa (Vella) e Vrin. Ils vischinadis eran pia subsecziuns dallas dertgiras ed eran principalmein cuminonzas ch’utilisavan il terren public, ils uauls, las pastiras e las alps.
1853
Treis gadas ad jamna vegn in postin a pei naven da Cumbel e Glion tochen Vella, e naven da cheu va el duas gadas ad jamna tochen Vrin.
1854
Igl 1. da fevrer 1854 va en vigur la nova constituziun cantunala. La nova constituziun federala dils 6 da november 1848 pretendeva in’adattaziun dallas constituziuns cantunalas agl uorden federal. Las dertgiras el cantun Grischun opponevan da reformar la constituziun cantunala digl onn 1814. Ils onns 1850 e 1851 ein duas propostas vegnidas renviadas, perquei ch’ellas havevan buca contonschiu ina maioritd da duas tiarzas dallas dertgiras. Per empruar da cuntentar las autoritads federalas, ch’eran vegnidas malpazientas, ha il cantun Grischun termess ad ellas la constituziun cantunala digl onn 1814 cun las midadas parzialas dils davos onns. L’assemblea federala ha refusau da dar la garanzia ad ina tala construcziun. Il cussegl grond ha perquei stuiu elaborar in niev project da constituziun, che las vischnauncas han acceptau ils 30 da november 1853 cun 58 encunter 9 vuschs. L’assemblea federala ha approbau quella constituziun e mess en vigur ella igl 1. da fevrer 1854. Tochen lu era la totalitad dallas dertgiras purtadra dalla suveranitad. Quella ei vegnida consignada alla totalitad dils votants. Ina secziun dalla constituziun cantunala digl onn 1854 serefereva allas vischnauncas, ch’eran sesviluppadas ord ils vischinadis. Quellas vischnauncas ein vegnidas renconuschidas dil dretg public sco basa dil niev uorden politic. Nova constituziun cantunala. Enstagl dallas Ligias, dertgiras aultas e vischnauncas da dertgira vegnan institui ils districts, ils cumins e las vischnauncas. Vella, Lumbrein ed Uors daventan liug da cumin.
1859
Lescha federala scamonda il mercenadi. Duront varga treitschien onns havevan biars Grischuns prestau survetsch sut bandieras jastras, sco en Frontscha, Austria, Hollanda, Spagna e Piemont. Famiglias sursilvanas mettevan officiers, che retargevan pensiuns suenter ch’els eran returnai dil survetsch, che garanteva ina certa beinstonza. Il pli enconuschent officier lumnezian en survetsch jester era general Joseph Laurent de Mont, naschius 1746 ella Frontscha. Il 1799 ha el menau in contingent da truppas franzosas encunter sia patria. El ei avanzaus sco general da divisiun e Pair de France. Ils biars mercenaris stuevan denton esser leds d’haver salvau la veta. Il davos contigent pli grond da guerriers Grischuns ha battiu ella campagna militara da Napoleon ella Russia. Ils biars da quels emigrants ein buca turnai.
1867
Avertura d’in biro da posta a Vella.
1868
Aua gronda. La vischnaunca da Val vegn pertuccada il pli fetg. Buca meins che 10 casas, 20 clavaus, 2 resgias, in mulin, ina fravgia, vegnan devastai; 15 casas e 9 clavaus donnegiai, il carner ed ina part dil santeri vegnan putai naven, buc ina solia punt exista pli. La sola dalla val ei devastada bunamein dil taliter. Malauras ed auas grondas ha ei adina dau. Aschia san ins da catastrofas el Grischun ed ellas Alps svizras dils onns 1627, 1697,1725, 1745, 1762, 1817, oravontut 1834 e suenter il 1868 puspei il 1888, 1927, 1954, 1987, 2002.
1870
Avertura d'in biro da telegrafia a Vella.
1872 / 1873
Construcziun dalla via da colligiaziun Glion – Valgronda cun in rom tochen il Bogn da Peiden.
1874
Entschatta dalla plontaziun a S. Carli cun daners dalla Fundaziun Escher.
1876
Las treis fontaunas al Bogn da Peiden vegnan tschaffadas da niev. Il hotel, ch'ei vegnius baghegiaus igl onn 1852 ha plaz per 60 hosps. Ina nova casa da cura vegn baghegiada 1891.
1878 / 1879
La via da Uors – Val vegn baghegiada ora.
1880
La carrotscha da posta cursescha mintga gi da Glion a Val.
1886 / 1887
La via nova da Valgronda – Vrin vegn baghegiada. Cun la construcziun dallas vias da Glion entochen Vrin e Val piarda il traffic sur la Greina ed il Cuolm Val l’impurtonza. La val s’orientescha viers Glion.
1887
A Vella vegn introducida la scola reala lumneziana cun duas classas. Il cussegl da scola ha anflau ch'el novissim temps daventi l'instrucziun tudestga pli e pli necessaria ed ha tratg en consideraziun la circumstanzia, che quella scola savess forsa in onn ni l'auter impedir l'erecziun d'ina secunda scola communala cunquei ch'il diember dils affons seigi ussa schon gronds. El ha denton era concludiu, ch'il romontsch dueigi vegnir cultivaus e quei ina ura per jamna. Igl emprem onn da scola ein vegni recepi 21 alumns (6 mattatschas, 15 buobs). La vischnaunca da S. Martin senuspescha da separticipar vid la subscripziun en favur dalla nova scola reala ord motivs economics. La vischnaunca da Val participescha buca alla nova scola circuitala, perquei che Val seigi tudestg e drovi consequentamein buca ina scola reala, la distanza seigi memia gronda, ord motivs finanzials seigi ei buca pusseivel da contribuir.
1899
Plontaziun Uaul Pign.
1908 / 1910
Construcziun dalla via Glion – Bogn da Peiden per liung dil Glogn.
1909
Emprem telefon a Vella.
1915
Emprem automobil a Val.
1915
Vrin e Sumvitg fan contracts da concessiun per il diever dall'aua dalla Greina e dil Rein da Sumvitg per la producziun da forza electrica.
1916
La societad da tratga da biestga Vella cumpra l'Alp Scharboda dalla vischnaunca d'Aquila.
1918
Fundaziun dalla cassa da malsauns Lumnezia I. Las vischnauncas dalla Lumnezia sura ein purtadras dalla cassa. 1931 fundeschan las vischnauncas dalla Lumnezia sut ensemen cun Val la cassa da malsauns Lumnezia II.
1918
Ils representants dallas vischnauncas lumnezianas decidan d'introducir la glisch electrica ellas vischnauncas denter Cumbel e Vignogn.
1919
Ovra electrica dalla vischnaunca da Lumbrein.
1922
Construcziun d'ina ovra electrica a Vella, suenter che l'Ovra Electrica Sursilvana (E.W.B.O.) veva refusau da baghegiar ina lingia da provediment ella Lumnezia. Per saver retrer aua da stizzar en cass da barschaments vegn fatg ina colligiaziun vid la lingia da pressiun dall'ovra electrica, demai ch'in project digl onn 1919 per in provediment general d'aua sa buca vegnir realisaus. Suenter che l'ovra electrica vegn serrada el decuors dils onns trenta, maunca il sulet indrez da stizzar ella vischnaunca.
1924
Emprem auto da posta a Val.
1927
Emprem auto da posta a Vrin.
1930
Empremas maschinas da segar. Emprems radios a Vella, Lumbrein e Val.
1941
Christianus Caminada da Vrin e Lumbrein/Surin daventa uestg da Cuera.
1942
Conclus da baghegiar in stabiliment per il provediment general d'aua e da hidrants per stizzar fiug.
1943
Il cussegl federal conceda in credit da 1,5 milliuns francs per drenaschas e rempars sin territori dallas vischnauncas da Peiden, Cumbel, Morissen, Vella, Degen e Vignogn.
1949 / 1950
La casa da scola Sutvitg vegn construida. Ils 4 da december 1950 vegnan las novas localitads da scola retratgas.
1951
Ils 20 da schaner 1951 caschuna ina lavina a Val 19 morts, denter quels 14 affons.
1951 – 1958
Construcziun dil mir da fermada ed ils implonts dall'ovra electrica a Zervreila.
1961
Il menaschi da cura e da bogn a Peiden vegn serraus.
1963
Construcziun digl emprem runal da skis en Lumnezia, "Plaunca Biala" a Vella.
1963
Fusiun dallas vischnauncas da Uors e Peiden.
1967
La fabrica da ponn Trun arva in menaschi da producziun a Vella. Quella vegn puspei serrada igl onn 1976.
1970
La societad "Sutgèras Lumnezia SA" a Vella pren en funcziun sias sutgèras. Igl onn 1977 surpren la societad "Crap Sogn Gion SA" da Laax quellas, e venda puspei ellas alla societad "Bergbahnen Piz Mundaun AG".
1972
Introducziun dil dretg da votar per las femnas ella vischnaunca da Vella.
1977
A Cumbel vegn aviarta la nova casa da vegls Lumnezia.
1978
La vischnaunca da Vella metta en funcziun ina serenera.
1994 – 1997
La casa da scola per il scalem superiur dalla Lumnezia ed la halla plurivalenta Sutvitg vegnan baghegiadas.
2012
A Vella vegn aviarts il menaschi dalla casa da vegls e da tgira che la fundaziun "da casa val lumnezia" ha schau baghegiar ensemen cun duas casas cun habitaziuns per seniors.
2013
La vischnaunca da Vella vegn fusiunada cun las vischnauncas Cumbel, Degen, Lumbrein, Morissen, Suraua, Vignogn e Vrin alla nova vischnaunca Lumnezia.