Las excavaziuns da Crestaulta a Surin dattan perdetga che nossa cuntrada ei gia stada populada el temps da bronz. Circa 500 onns a. Cr. ein pievels illirers immigrai en nossas muntognas. Da quei temps deriva probablamein il num Vrin, numnadamein dil vegl marcau Virunum da Kärnten che senumna oz Maria Saal. El secund e tierz tschentaner avon Cristus ein pievels dall’Italia dil nord semischedai cul pievel resident. Entuorn il 13avel tschentaner ei Vrin vegnius influenzaus d’ina pintga colonia da Gualsers neu da Zervreila. Il num da Vrin ei documentaus l’emprema gada ils 6 da matg 1209 en ina brev da Papa Inocens il III.
Entochen la fin dil 19avel tschentaner secumponeva Vrin dallas fracziuns 'Dadens' e 'Dado la Punt'. Ils dus vischinadis vevan agens dretgs da pastiras, d’alps, d’uauls e da pasculaziun cumina. Sper Vrin Vitg e Vrin Dado vegnan numnai ils 'Hofs' da Mons, Cons, Camadrein, Ligiazun, Foppa, Vilegn, Tgamanada, Camplun, Puzatsch, Pignola, Schareida, Vanescha e Blengias.
Il pli marcantamein ei Vrin vegnius influenzaus dil sid. Antruras regeva in stretg contact culs vischins dalla Val Blegn. Igl onn 1887 ei il vischinadi da Vrin lu vegnius colligiaus en da Glion cun la via cantunala ed ei dapi lu s'orienteschaus adina dapli en quella direcziun.
La Greina ei da vegl enneu stada impurtonta per Vrin. Entochen all’entschatta dil 20avel tschentaner ei il pass dalla Greina vegnius nezegiaus per il traffic da rauba e da biestga local. Suenter ein differents projects per ereger ovras electricas cun in lag da fermada el plaun dalla Greina stai en discussiun. Queils ein denton vegnir renviai cun success e dapi il 1996 ei la Greina sut schurmetg dalla natira. La stad 2019 ei la punt suspendida dalla Greina vegnida inaugurada. Quella meina naven dalla planira si tier la camonda dil Terri e fa quei trapass in bienton pli segirs. La punt ei vegnida honorada cul Prix Rando, in premi che l'instituziun tetgala dallas sendas da viandar svizras surdat per construcziuns baghegiadas a moda migeivla e persistenta. Il premi ei dotaus cun CHF 15'000.
El decuors dils davos decennis ei Vrin daventaus enconuschents pervia da siu maletg intact dil vitg. Cun sensibilitad pil detagl ei in svilup da baghegiar d’aulta qualitad staus pusseivels. Igl ei vegniu dau gronda peisa alla formaziun architectonica dil niev e vegl el vitg. Quella via ei vegnida honorada d’ordeifer cun in tschuat premis, sco per exempel cun il premi Wakker, il premi ArgeAlp, SIA-Umsicht ni il premi europeic per in svilup durabel. Vrin vegn menziunaus pli e pli stedi sco model per in auter svilup el territori dallas Alps.
Per frenar la depopulaziun ha il vischinadi segirau terren da baghegiar per indigens. L’infrastructura communala ei en in bien stan ed entginas fatschentas han saviu fitgar pei entras exportar lavur da buna qualitad. La megliuraziun da funs ha levgiau considerablamein las cundiziuns dil puresser e sin iniziativa d’ina societad ei vegniu realisau ina mazlaria per elavurar ils products indigens e promover la vendita directa.
Dapi ch'ils scolars van a scola a Vella e Cuschnaus stattan la halla plurivalenta e diversas localitads dall'anteriura casa da scola a disposiziun allas uniuns. Ina part dils locals ein vegni funcziunai entuorn tier biros.